Típicament, les parpelles, a partir dels quaranta o cinquanta anys, acumulen un excés de pell tant en la part superior com inferior (dermatocalàsia). En el nivell superior poden afectar el camp visual en casos avançats fent un efecte de visera, com si es portés una gorra posada. A la vegada, el septe orbitari –fet de teixit connectiu ric en col·lagen– es debilita perquè perd tensió i elasticitat. Això fa que la pressió del greix intraorbitari venci aquest impediment i s’herniï, donant lloc a les típiques «bosses», més prominents en la parpella inferior.
Planificació de la cirurgia blefaroplàstia:
Es pot actuar a nivell superior o inferior o en les dues parpelles indistintament, depenent del problema principal del pacient. A nivell superior, quan es realitza la blefaroplàstia sol ser suficient retirar excés de pell, mentre que a nivell inferior se sol actuar sobre les bosses de greix a més a més de retirar pell sobrant. En la parpella inferior cal ser especialment curós per evitar extreure massa pell, fet que podria causar problemes de sequedat ocular en el futur. La cirurgia no sol allargar-se més d’una hora.
Anestèsia i postoperatori:
Es pot realitzar amb anestèsia local sense problemes, encara que alguns pacients prefereixen una mica de sedació endovenosa. En cinc dies es retiren els punts, la pell de la parpella cicatritza molt ràpid i es pot fer vida normal en dos o tres dies. L’equimosi periorbitària, és a dir, petits blaus, és el que pot tardar més a resoldre’s, fins a deu o quinze dies després de la cirurgia.