Otoplastia • És la operació de les orelles en nansa o de “soplillo” són una causa habitual de burla pels nens i nenes. Això pot provocar un complexe important i distorsió de la imatge corporal que perdura a l’edat adulta.
Molta gent desconeix que mitjançant una intervenció curta (com a màxim 1 hora) amb anestesia local i de forma totalment ambulatòria es pot solucionar aquest problema de manera molt satisfactòria.
Operació orelles, tècnica quirúrgica.
L’Otoplastia es realitza amb una incisió retro-auricular (per darrera l’orella) i consta bàsicament de tres parts:
- La més important: Els punts de “Mustarde” per plegar el pavelló auricular i recrear l’antihèlix absent en els casos d’orelles en nansa. Els punts es solen fer al terç alt i mig de l’orella.
- Resecció conservadora de cartílag de la “concha” i el punt de “Furnas”. Molts cops no és necessari aquest punt que s’utilitza per apropar la “concha” a la mastoides.
- Correcció del lòbul de l’orella amb resecció de pell al final de la intervenció per evitar que quedi massa prominent i allunyat de la part posterior del crani.
Discussió i altres opcions.
Actualment han aparegut tècniques que tenen la missió de corregir aquest problema. Per exemple, existeix la possibilitat d’inserció d’una pròtesis mecànica per sota la pell de la orella a la zona de l’antihèlix per plegar el cartílag auricular. Serien pròtesis que recreen els anteriorment descrits punts de “Mustarde”. La inserció d’aquests dispositius, en principi, estalviaria temps d’intervenció però el seu ús encara és molt controvertit. No ens estalvia l’anestesia local, no podem controlar adequadament la plicatura del cartílag en diferents punts com quan es realitza amb els punts clàssics de Mustarde, hi ha perill d’extrusió del material extern, pot ser visible el dispositiu per sota la pell i té un preu elevat.
Des del nostre punt de vista, aquests dispositius estan orientats a metges que no disposen dels coneixements quirúrgics adequats o de titulació suficient per la realització d’una Otoplàstia. És per aquest motiu que el benefici és, com a mínim, discutible. A més, no és aplicable a tots els pacients i per tant, cal seleccionar molt bé el cas.
Així doncs, nosaltres preferim la tècnica d’Otoplàstia realitzada per un Cirurgià Plàstic evitant qualsevol tipus de dispositiu extern. Tot i així, cal dir que és probable que en uns anys, si aquests dispositius es perfeccionen, pugui estendre’s el seu ús.