Aquesta tècnica és adequada sobretot per a persones que han superat els 55-60 anys, en les quals la flacciditat facial no pot resoldre’s mitjançant l’acció de fillers ni injeccions de toxina botulínica, i en casos en què predomina la dermatocalàsia (excés de pell) en el terç mitjà i inferior de la cara.
Planificació de la cirurgia:
És necessària una avaluació exhaustiva del pacient per determinar quins vectors o línies de tensió són necessaris per aconseguir esborrar les arrugues profundes de la cara. Es realitza una incisió preauricular que és imperceptible un cop cicatritzada i que pot estendre’s cap amunt coronalment o cap avall cap a la zona cervical, en funció de les necessitats correctores del pacient. No només es realitza un estirament i exèresi de la pell excedent sinó que també es plega mitjançant sutures el teixit connectiu profund (anomenat SMASH) per aconseguir resultats més duradors. Cal tenir cura en la dissecció subcutània, sobretot per respectar les estructures subjacents, en especial el nervi facial.
En casos determinats es pot associar una cicatriu inferiorment al mentó per acabar d’ajustar les arrugues i la pell de la zona cervical.
Anestèsia i postoperatori:
Els líftings molt reduïts –minilíftings– poden fer-se amb anestèsia local, però el més habitual és que calgui anestèsia general. La cirurgia requereix un dia d’ingrés hospitalari a menys que es faci amb anestèsia local. El postoperatori requereix una setmana de repòs, i no es recomana tornar a l’activitat diària fins passats almenys 15 dies des de la cirurgia. És molt habitual la inflamació i l’aparició de blaus que no es resolen fins passades dues o tres setmanes de la intervenció, però no és dolorosa, i en menys d’un mes els resultats ja són visibles.