En pacients que han estat irradiades després de la mastectomia la taxa de complicacions que presenta la reconstrucció amb pròtesi és elevada degut a contractures capsulars, extrusió de la pròtesi, resultats antiestètics així com la necessitat de reintervenció.

És per aquest motiu que les pròtesis solen evitar-se i es prefereix la reconstrucció amb teixit autòleg, és a dir propi, de la mateixa persona. Aquests procediments complexes es basen en reconstruccions mamàries amb teixit abdominal tipus DIEP, dorsal ample de l’esquena o amb teixit de la zona inguinal i del plec gluti tipus PAP, entre d’altres.

De tota maneres, en diverses situacions com ara, que la pacient sigui massa prima per aquest tipus de reconstrucció o bé, que rebutgi cirurgies tan complexes, s’ha d’optar per la reconstrucció amb pròtesi fent ús d’estratègies reconstructores diferents i més segures.

Tot i que la reconstrucció amb material protètic en pacients irradiades no és el més desitjable, com ja s’ha comentat, hi ha opcions i estratègies reconstructores que impliquen l’ús de les pròtesi que  poden donar bons resultats així com disminuir les complicacions.

Un algoritme reconstructiu que permet disminuir la taxa de complicacions és la utilització de greix autòleg. Aquest s’obté per mitjà d’una liposucció de l’abdomen, cartutxeres etc. i s’infiltra al “flap” (sota la pell) de mastectomia per millorar l’espessor i la qualitat d’aquest teixit. Als 3-6 mesos es pot realitzar el següent pas reconstructor que serà la col·locació d’un expansor mamari i finalment el recanvi d’aquest per una pròtesi definitiva en el tercer i últim temps quirúrgic.

La infiltració de greix o “lipofilling ens millora molt la qualitat de la zona receptora de la pròtesi i, encara que no elimina el risc de problemes a llarg termini, ens permet obtenir una coberta cutània de més qualitat (on anirà la pròtesi) així com un tacte i resultat molt més tou i natural.