Blefaroplàstia
La blefaroplàstia és, des del nostre punt de vista, la cirurgia més agraïda del camp de la cirurgia plàstica i estètica. No excessivament complicada, ràpida i amb anestèsia local, aconsegueix rejovenir la mirada i donar un aire molt diferent a l’harmonia facial dels nostres pacients.
Blefaroplàstia
Típicament, les parpelles, a partir dels quaranta o cinquanta anys, acumulen un excés de pell tant en la part superior com inferior (dermatocalàsia). En el nivell superior poden afectar el camp visual en casos avançats fent un efecte de visera, com si es portés una gorra posada. A la vegada, el septe orbitari –fet de teixit connectiu ric en col·lagen– es debilita perquè perd tensió i elasticitat. Això fa que la pressió del greix intraorbitari venci aquest impediment i s’herniï, donant lloc a les típiques «bosses», més prominents en la parpella inferior.
Anestèsia i postoperatori blefaroplàstia.
Es pot realitzar amb anestèsia local sense problemes, encara que alguns pacients prefereixen una mica de sedació endovenosa. En cinc dies es retiren els punts, la pell de la parpella cicatritza molt ràpid i es pot fer vida normal en dos o tres dies. L’equimosi periorbitària, és a dir, petits blaus, és el que pot tardar més a resoldre’s, fins a deu o quinze dies després de la cirurgia.
Planificació de la cirurgia blefaroplàstia.
Es pot actuar a nivell superior o inferior o en les dues parpelles indistintament, depenent del problema principal del pacient. A nivell superior, quan es realitza la blefaroplàstia sol ser suficient retirar excés de pell, mentre que a nivell inferior se sol actuar sobre les bosses de greix a més a més de retirar pell sobrant. En la parpella inferior cal ser especialment curós per evitar extreure massa pell, fet que podria causar problemes de sequedat ocular en el futur. La cirurgia no sol allargar-se més d’una hora.
Quan es realitza la blefaroplàstia inferior es poden extreure les bosses de greix per una incisió a la pell subciliar, arran de pestanyes o per dintre que és la via transconjuntival. Per la via transconjuntival es fa la incisió pel fons de sac conjuntival i no es realitzen punts, típicament es realitza aquesta via en persones joves, entre 20-50 anys i en les que només hi ha excés de greix i no de pell en la parpella inferior.
En alguns casos seleccionats la cirurgia es pot associar a la infiltració de greix o “lipofilling” per encara millorar més l’aspecte facial.
