Cruroplàstia
La cruroplàstia o “lifiting” de cuixes consisteix en realitzar una exèresis de pell i teixit subcutani –greix– de la zona de les cuixes per redefinir la silueta de les extremitats inferiors. Sol associar-se en la majoria dels casos a liposucció per definir bé el contorn de les cuixes i obtenir uns millors resultats.
Cruroplàstia
La cruroplàstia està indicada en aquelles persones que tenen molta pell sobrant a les cuixes, si només hi ha augment de volum per excés de greix amb una liposucció sol ser suficient. Aquesta pell sobrant no només és antiestètica sinó que també provoca molèsties i incomoditat en realitzar tasques de la vida quotidiana. En casos de volum augmentat de la cuixa però sense pell penjant la liposucció sense fer cicatriu és una millor opció. Tot i que es pot realitzar en tot tipus de persones, la cruroplàstia és típica després de pèrdues de pes molt importants. Aquesta pèrdua de pes pot ser deguda a un millor estil de vida i dieta més equilibrada, després de cirurgies bariàtriques o per medicaments amb el principi actiu de la semaglutida.
Anestèsia i postoperatori de cruroplàstia
És una cirurgia que requereix anestèsia general i un dia d’ingrés. Sovint col·loquem drenatges que es retiren al següent dia del postoperatori. El primer mes cal la utilització de faixa a les cuixes i evitar esforços. La cicatriu és bastant visible durant els primers mesos, fins que l’envermelliment del procés inflamatori de la cicatrització cedeix. Això ja es nota passats uns sis mesos.
Planificació de la cirurgia cruroplàstia
En la majoria dels casos a més, a més de treure l’excés de teixit que penja de la cara interna de les cuixes associem liposucció de les mateixes zones. La cicatriu idealment es col·loca en la zona posteromedial de les cuixes (per fer-nos una idea seria en la posició en la que queda la costura d’un pantaló) de manera que no es veu per darrera ni per davant i només és visible quan aixequem la cama. A part d’aquesta cicatriu longitudinal en el mateix eix de l’extremitat també es sol fer una altre que queda en l’engonal de manera que el conjunt de les dos cicatrius dibuixen una T amb la part superior d’aquesta “T” amagada en l’engonal.
