Asimetries i mames tuberoses
Ningú té les dues mames iguals. L’asimetria mamaria és natural i fisiològica però el problema és quan les diferències són prou grans perquè es puguin detectar a simple vista sense una avaluació exhaustiva. Moltes asimetries són mames tuberoses que no s’han diagnosticat prèviament o que presenten un grau molt lleu que és difícil detectar per altres especialistes mèdics.
Asimetria mamària
Les mames tuberoses es defineixen com aquelles mames que, a causa d’una alteració en el desenvolupament, presenten una protrusió exagerada del complexa arèola-mugró, sota del qual es concentra la majoria de la glàndula mamària, quedant el pol inferior exageradament buit de teixit i el solc mamari anormalment elevat.
La solució
Depenent de cada cas, sol consistir en una remodelació interna del teixit mamari, associada a l’ús d’una pròtesi per poder assolir un resultat estèticament desitjable.
Existeixen altres anomalies congènites que afecten típicament la mama, com la síndrome de Poland (hipoplàsia o agenèsia de la glàndula mamària i del pectoral, associat en alguns casos a sindactília), que requereixen una avaluació i tractament personalitzats.
De totes maneres, habitualment combinant diferents tècniques quirúrgiques es poden solucionar la majoria d’asimetries mamàries. De vegades, mitjançant augment de mama amb pròtesis. Altres vegades amb pèxia mamària o elevació del pit. La majoria de vegades s’associen diferents tècniques i fins i tot mides diferents de pròtesis per aconseguir la tan desitjada simetria.
